En els darrers dies, el servei de Rodalies a Catalunya ha viscut una de les seves crisis operatives més greus, amb interrupcions totals del servei i una important degradació de la mobilitat ferroviària. Tot i que no s'ha atribuït a un atac informàtic, els problemes registrats ahir a la Centre de control ADIF han portat de nou sobre la taula un risc clau: la fragilitat operativa dels sistemes que gestionen infraestructures crítiques.

L'episodi va tenir conseqüències immediates a nivell organitzatiu, amb la destitució del director operatiu de Rodalies i del cap de manteniment d'Adif, en un context de forta pressió institucional i social.

Què se sap sobre els problemes del centre de control d'Adif?

Segons informacions publicades, la majoria de les incidències registrades ahir estaven relacionades amb fallades operatives en el centre de control d'Adif, encarregat de gestionar el trànsit ferroviari i coordinar els senyals, desviaments i trànsit a la xarxa.

Aquests problemes van causar:

  • Completen les interrupcions del servei en diverses línies de Rodalies
  • Incapacitat per restablir la circulació normal durant hores
  • Efectes en cadena que van obligar a suspendre els trens fins i tot en trams no afectats directament

Renfe va intentar iniciar una normalització parcial del servei, combinant trànsit ferroviari i plans alternatius de carreteres, tot i que diversos trams van continuar funcionant en un escenari de servei clarament degradat.

Un fracàs en el “cervell” del sistema ferroviari

El centre de control d'Adif actua com a nucli operatiu de la xarxa ferroviària. Quan aquest punt falla, l'impacte no és local, sinó sistèmic:

  • Es perd la capacitat de coordinar la circulació en temps real
  • Augmenta el risc operatiu en no poder gestionar les incidències amb seguretat
  • Qualsevol intent de recuperar el servei queda frenat o bloquejat

Tot i que no s'ha parlat d'una violació de seguretat o atac informàtic, l'efecte pràctic és comparable al d'un incident crític: pèrdua de control, interrupció del servei, i exposició pública a la fragilitat del sistema.

Mesures extraordinàries per contenir la crisi

Per pal·liar l'impacte en la mobilitat, es va desplegar un dispositiu excepcional que incloïa:

  • 10 plans alternatius de transport
  • 146 autobusos cobriran trams sense servei ferroviari
  • 700 informadors a les estacions
  • Activació de subscripcions gratuïtes per als usuaris

Aquestes mesures van permetre mantenir una mobilitat mínima, però no van impedir la percepció generalitzada de infiabilitat del serveiSobretot en un context de repetides incidències.

Per què aquest incident és especialment greu en infraestructures crítiques

El transport ferroviari forma part de les infraestructures crítiques del país. Una fallada en el seu centre de control genera efectes en cascada:

  1. Impacte directe en la mobilitat laboral i educativa
  2. Pèrdues econòmiques per a empreses i administracions
  3. Deteriorament de la confiança pública
  4. Riscos reputacionals i institucionals

Aquest cas demostra que No tots els incidents crítics són originats per un ciberatac: Els fracassos en la governança, el manteniment o la continuïtat poden ser igual de disruptius.

Com es produeixen aquest tipus de crisis als centres de control

Les incidències d'infraestructura crítica sovint responen a una combinació de factors:

  • Infraestructures tecnològiques complexes i envellides
  • Dèficits acumulats de manteniment
  • Dependència de múltiples sistemes i actors
  • Manca de plans de continuïtat totalment provats
  • Capacitat limitada per a la detecció precoç d'avaries crítiques

Quan el “punt central” de control no és resilient, qualsevol incident local pot escalar ràpidament en una crisi generalitzada.

Lliçons clau per a organitzacions públiques i privades

La crisi de Rodalies deixa lliçons aplicables a qualsevol entitat que gestioni serveis essencials:

  • La continuïtat del negoci no és només tecnològica, també és operativa
  • Els centres de control s'han de considerar actius crítics de primer nivell
  • Els plans de contingència han de ser realistes i provats
  • El seguiment continu és clau per anticipar les fallades sistèmiques
  • La gestió del risc ha d'estar alineada amb la presa de decisions executives

Esperar que el centre de control no reaccioni sempre és l'opció més cara.

La resiliència operativa com a prioritat estratègica

El que va passar al centre de control d'Adif reforça una idea clau: cal abordar la resiliència de les infraestructures crítiques com un prioritat estratègica, no com a requisit tècnic específic. La capacitat d'anticipar, resistir i recuperar-se de les interrupcions marca la diferència entre una incidència controlada i una crisi sistèmica.

En Apolo Cybersecurity ajudem a les organitzacions públiques i privades a identificar riscos crítics, avaluar el seu impacte i dissenyar plans de continuïtat i resiliència alineats amb marcs com l'ENS, la ISO 27001 i les millors pràctiques en gestió de riscos operatius.

Prev Post
Next Post

Tens dubtes? Estem encantats d'ajudar!