
En els últims dies, el focus s'ha tornat a posar en Ciberatacs financers a Espanya, després que es publiqués que el nostre país escalava posicions entre els més atacats d'Europa durant el 2025. Més enllà del titular, aquestes dades són un senyal clar per a bancs, asseguradores, fintechs i proveïdors tecnològics: el risc ja no és només “patir un atac informàtic”, sinó mantenir la continuïtat del negoci i complir amb un marc normatiu cada vegada més exigent, amb DORA com a peça central.
Segons informacions publicades, Espanya va registrar desenes d'incidents financers “importants” durant el 2025, classificant-se entre els països més atacats d'Europa. Aquest tipus de dades solen provenir d'informes d'intel·ligència d'amenaces i agregadors d'incidents, i ajuda a visualitzar una realitat operativa: el sector financer concentra campanyes motivades econòmicament (ciberdelinqüència), però també episodis de pressió reputacional i activitat hacktivista.
És important aclarir dos punts per interpretar correctament aquestes xifres:
En la gestió del risc, l'útil no és discutir el nombre exacte, sinó assumir que el sector està en objectiu i reforçar els controls i la resiliència de manera mesurable.
El sector financer és especialment atractiu per una combinació de factors:
A més, hi ha un element que multiplica la pressió: traçabilitat i evidència. La indústria no només ha de protegir-se, sinó demostrar que gestiona adequadament el risc TIC, incloent proveïdors crítics i resiliència operativa.
Tot i que cada incident és diferent, molts atacs del sector comparteixen patrons. Aquest tipus de ciberatacs solen produir-se per cinc causes principals:
A la pràctica, moltes incidències no comencen amb una tècnica sofisticada, sinó amb una debilitat bàsica: contrasenyes reutilitzades, falta de segmentació, excessius permisos o falta de seguiment continu.
Si treballes en banca, assegurances, mètodes de pagament, fintech o ets proveïdor TIC del sector, aquestes són les prioritats que més es repeteixen quan analitzem incidències reals:
La diferència entre “incident” i “crisi” sol estar en dues coses: detecció precoç i resiliència real.
Los Ciberatacs financers a Espanya no són només un problema tècnic: són un risc empresarial amb impacte en la continuïtat, la confiança del client i el compliment. En un entorn on el sector opera amb múltiples dependències tecnològiques, la ciberseguretat ha de ser tractada com una disciplina de gestió: amb gestors clars, mètriques, evidències i millora contínua.
I és aquí on el marc normatiu marca un abans i un després, perquè ens exigeix estandarditzar aquella maduresa operativa i demostrar-la.
Des de la 17 de gener de 2025, DORA és obligatòria a Espanya per a les entitats financeres incloses en el seu àmbit d'actuació. Això implica passar de “tenir mesures” a demostrar resiliència operativa digital amb evidència: gestió de riscos TIC, control de tercers crítics, capacitat real de resposta i denúncia d'incidències, i proves periòdiques de resiliència.
A Apolo Cysesecurity ajudem a les organitzacions a aterrar DORA amb un enfocament pràctic: anàlisi de bretxa, priorització de requeriments, construcció d'evidències per a l'auditoria i reforç operatiu (seguiment 24/7, resposta a incidències i governança dels proveïdors).
