En els últims dies, el focus s'ha tornat a posar en Ciberatacs financers a Espanya, després que es publiqués que el nostre país escalava posicions entre els més atacats d'Europa durant el 2025. Més enllà del titular, aquestes dades són un senyal clar per a bancs, asseguradores, fintechs i proveïdors tecnològics: el risc ja no és només “patir un atac informàtic”, sinó mantenir la continuïtat del negoci i complir amb un marc normatiu cada vegada més exigent, amb DORA com a peça central.

Què se sap dels ciberatacs?

Segons informacions publicades, Espanya va registrar desenes d'incidents financers “importants” durant el 2025, classificant-se entre els països més atacats d'Europa. Aquest tipus de dades solen provenir d'informes d'intel·ligència d'amenaces i agregadors d'incidents, i ajuda a visualitzar una realitat operativa: el sector financer concentra campanyes motivades econòmicament (ciberdelinqüència), però també episodis de pressió reputacional i activitat hacktivista.

És important aclarir dos punts per interpretar correctament aquestes xifres:

  1. “Els grans ciberatacs” no equival a “tots els incidents”: sol referir-se a campanyes que són rellevants per impacte, notorietat o abast.
  2. Existeixen diferències metodològiques entre fonts (el que consideren un “atac financer”, el que s'inclou com un “incident major”, si hi ha intents o només intrusions confirmades, etc.).

En la gestió del risc, l'útil no és discutir el nombre exacte, sinó assumir que el sector està en objectiu i reforçar els controls i la resiliència de manera mesurable.

Per què aquest sector és un objectiu

El sector financer és especialment atractiu per una combinació de factors:

  • Impacte directe sobre els diners: frau, transferències, pagaments, extorsió.
  • Dades sensibles: identitat, informació bancària, KYC, puntuació, documentació.
  • Efecte dòmino: Una violació de seguretat pot afectar clients, socis, processadors de pagaments i tercers.
  • Alta dependència tecnològica: APIs, cloud, integracions, outsourcing, proveïdors de programari i serveis gestionats.

A més, hi ha un element que multiplica la pressió: traçabilitat i evidència. La indústria no només ha de protegir-se, sinó demostrar que gestiona adequadament el risc TIC, incloent proveïdors crítics i resiliència operativa.

Com es produeixen aquest tipus d'atacs

Tot i que cada incident és diferent, molts atacs del sector comparteixen patrons. Aquest tipus de ciberatacs solen produir-se per cinc causes principals:

  1. Phishing i Enginyeria Social per robar credencials o saltar-se els controls (incloent la “fatiga” de MFA).
  2. Explotació de vulnerabilitats sobre serveis exposats o sistemes no empatllats.
  3. Accés de tercers: venedor compromès, accés remot mal governat, integracions incontrolades.
  4. Moviment lateral i escalada de privilegis: L'atacant busca consolidar l'accés i arribar a sistemes crítics.
  5. Extorsió i doble impacte: ransomware, violacions de dades i pressió reputacional/operativa.

A la pràctica, moltes incidències no comencen amb una tècnica sofisticada, sinó amb una debilitat bàsica: contrasenyes reutilitzades, falta de segmentació, excessius permisos o falta de seguiment continu.

Lliçons clau per a les empreses

Si treballes en banca, assegurances, mètodes de pagament, fintech o ets proveïdor TIC del sector, aquestes són les prioritats que més es repeteixen quan analitzem incidències reals:

  • Reduir la superfície d'atac: inventari d'actius, exposició a Internet, enduriment, pegats amb SLA.
  • Blindar identitats: MFA robusta, control de privilegis, revisió d'accés, segregació de funcions.
  • Detecció i resposta: SOC 24/7, casos d'ús dirigits al frau i intrusisme, playbooks de contenció.
  • Resiliència operativa: còpies immutables, proves de restauració, RTO/RPO realistes, continuïtat.
  • Tercers sota control: diligència deguda, requeriments contractuals, evidències, auditories i seguiment.

La diferència entre “incident” i “crisi” sol estar en dues coses: detecció precoç i resiliència real.

La ciberseguretat com a prioritat estratègica

Los Ciberatacs financers a Espanya no són només un problema tècnic: són un risc empresarial amb impacte en la continuïtat, la confiança del client i el compliment. En un entorn on el sector opera amb múltiples dependències tecnològiques, la ciberseguretat ha de ser tractada com una disciplina de gestió: amb gestors clars, mètriques, evidències i millora contínua.

I és aquí on el marc normatiu marca un abans i un després, perquè ens exigeix estandarditzar aquella maduresa operativa i demostrar-la.

Reunió amb DORA ja no és opcional: Com preparar-se el 2026

Des de la 17 de gener de 2025, DORA és obligatòria a Espanya per a les entitats financeres incloses en el seu àmbit d'actuació. Això implica passar de “tenir mesures” a demostrar resiliència operativa digital amb evidència: gestió de riscos TIC, control de tercers crítics, capacitat real de resposta i denúncia d'incidències, i proves periòdiques de resiliència.

A Apolo Cysesecurity ajudem a les organitzacions a aterrar DORA amb un enfocament pràctic: anàlisi de bretxa, priorització de requeriments, construcció d'evidències per a l'auditoria i reforç operatiu (seguiment 24/7, resposta a incidències i governança dels proveïdors).

Prev Post
Next Post

Tens dubtes? Estem encantats d'ajudar!