En les últimes setmanes hi ha hagut diverses ciberatacs a municipis espanyols, afectant a les corporacions locals de diferents parts del país. Incidències com les registrades a Adeje, Beniel o Motril no només han provocat interrupcions operatives, sinó que s'han tornat a centrar en una realitat preocupant: la seguretat informàtica empresarial i públic segueix sent un punt feble en moltes administracions locals.

En aquest article s'analitza què se sap d'aquests incidents, per què els municipis s'han convertit en un objectiu recurrent, i quines lliçons estratègiques han d'aprendre les entitats públiques per reduir el risc d'una violació de seguretat.

Què se sap dels ciberatacs als ajuntaments?

Tot i que cada cas presenta peculiaritats, els atacs registrats durant aquest mes comparteixen un patró comú: afecten els sistemes interns clau i exigeixen que s'activin mesures d'emergència Per mantenir l'activitat administrativa.

En el cas d'Adeje, l'incident es va centrar en la Web municipal, que va quedar temporalment fora de servei després de detectar-se accessos no autoritzats. Segons la informació publicada, els sistemes crítics i la seu electrònica no es van veure compromesos, i els serveis es van restablir després d'implementar mesures de contenció.

Més greu va ser la situació a Beniel (Múrcia), on el L'atac informàtic va bloquejar els sistemes municipals, obligant els empleats a tornar temporalment a utilitzar el paper per tal de continuar prestant serveis bàsics. Aquest tipus d'escenaris posen de manifest l'impacte real que pot tenir una violació de seguretat en la vida quotidiana d'una administració.

A Motril (Granada), l'incident estava relacionat amb compromís d'un compte de correu electrònic corporatiu, des d'on s'enviaven missatges que contenien malware. Tot i que no s'ha confirmat una exfiltració de dades, l'atac va obligar a reforçar les credencials i revisar protocols interns per evitar una major propagació.

Per què el govern local s'ha convertit en un objectiu

Els ajuntaments gestionen Informació ciutadana sensible, proveïdors i empleats, a més de prestar serveis essencials. No obstant això, molts d'ells operen amb infraestructures digitals limitades, tant a nivell tecnològic com pressupostari.

Entre els factors que expliquen per què aquest sector és especialment vulnerable, destaquen els següents:

  • Sistemes o sistemes llegats sense actualitzacions freqüents.
  • Manca de seguiment continu i detecció precoç.
  • Recursos limitats per a la ciberseguretat especialitzada.
  • Alta dependència del correu electrònic com a canal operatiu.
  • Augment dels requisits normatius sense una estratègia clara de compliment

Per als atacants, aquestes condicions fan de l'administració local un objectiu atractiu per a campanyes de ransomware, robatoris de credencials o atacs oportunistes.

Com es produeixen aquest tipus d'atacs informàtics

Tot i que no tots els detalls tècnics són públics, aquest tipus de atacs informàtics Normalment s'originen a partir de vectors coneguts. A nivell municipal, els més comuns són:

  1. Phishing dirigit als empleats públics per robar credencials.
  2. Ús de contrasenyes febles o reutilitzades en serveis corporatius.
  3. Manca d'autenticació de dos factors en accessos crítics.
  4. Vulnerabilitats no corregades en servidors o aplicacions web.
  5. Absència de segmentació interna i control d'accés.

En molts casos, l'atac inicial passa desapercebut durant dies o setmanes, fins que l'impacte es fa visible i requereix d'una acció dràstica.

Lliçons clau per a ajuntaments i entitats públiques

Les incidències recents deixen lliçons clares que van més enllà del cas concret de cada municipi. Algunes lliçons clau són:

  • La prevenció és més barata que la resposta: les auditories regulars i l'anàlisi de vulnerabilitat redueixen dràsticament el risc.
  • La detecció precoç marca la diferència: tenir un seguiment 24/7 permet contenir l'atac abans que s'estengui.
  • El factor humà segueix sent crític: La conscienciació del personal és una de les defenses més efectives.
  • S'ha de planificar la continuïtat del servei: tornar al paper no pot ser l'única alternativa a un incident digital.
  • El compliment de la normativa no és suficient si no hi ha estratègia: ENS, RGPD o NIS2 han d'estar integrats en un enfocament realista de la ciberseguretat.

Aquestes recomanacions no només s'apliquen a les grans ciutats, sinó també —i especialment— als municipis mitjans i petits.

La ciberseguretat com a prioritat estratègica en el sector públic

Els ciberatacs a municipis espanyols registrats aquest mes no són fets aïllats. Reflecteixen una clara tendència: el La ciberseguretat ja no és un problema tècnic, sinó més aviat una qüestió estratègica que afecta la prestació de serveis, la confiança ciutadana i la responsabilitat legal de les administracions.

Invertir en protecció, detecció i resposta no és una despesa supèrflua, sinó una mesura necessària per garantir la resiliència dels serveis públics davant un entorn d'amenaça cada vegada més actiu.

Apolo Cybersecurity: suport expert per a les administracions públiques

En Apolo Cybersecurity Ajudem els ajuntaments i entitats públiques a anticipar, detectar i respondre tractar aquest tipus d'incidències mitjançant serveis d'anàlisi de vulnerabilitat, SOC 24/7, CISO com a Servei i plans de continuïtat adaptats al sector públic.

Si la teva organització vol avaluar el seu nivell d'exposició i reforçar la seva estratègia de ciberseguretat abans de patir una violació de seguretat, podem ajudar-te a fer-ho amb judici i experiència. Contacta amb el nostre equip i discutim junts com protegir millor els teus sistemes i serveis essencials.

Prev Post
Next Post

Tens dubtes? Estem encantats d'ajudar!