
L'última setmana ha tornat a mostrar un patró cada vegada més clar: el risc ja no depèn només d' “un atac”, sinó de com una campanya de frau, un intent d'intrusió o un episodi de saturació poden escalar-se ràpidament i colpejar operacions, confiança i compliment.
El correu electrònic torna a consolidar-se com a vector d'entrada, però amb un salt qualitatiu: la IA està fent que el phishing sigui més creïble i més difícil de detectar. Al mateix temps, el sector públic es manté sota una pressió constant —fins i tot quan no hi ha cap bretxa confirmada— i entorns de màxima exposició, com els grans esdeveniments, tornen a demostrar que la disponibilitat és un actiu crític.
El missatge és directe: la identitat, la detecció precoç, la resiliència i el control de l'exposició ja no són “millores”. Són la diferència entre contenir un incident en el temps o gestionar una crisi amb impacte real.
El phishing està canviant: ja no es basa en correus electrònics mal escrits o missatges genèrics, sinó en comunicacions cada vegada més personalitzades i creïbles gràcies a la intel·ligència artificial. Això augmenta la probabilitat d'engany, accelera el robatori de credencials i obre la porta a l'accés no autoritzat que pot escalar a incidents més grans. La lliçó és clara: el perímetre torna a estar en la identitat i en la capacitat de detectar i aturar el frau abans que avanci.
Tot i que no s'ha confirmat un incompliment, el fet que s'activin protocols davant un possible incident reflecteix el nivell d'exposició d'una agència que centralitza les dades personals, bancàries i fiscals. A més, l'aparició de reclamacions no verificades afegeix pressió reputacional fins i tot sense proves concloents. Aquest tipus d'escenaris evidencien que, en el sector públic, la gestió del risc no comença quan hi ha confirmació: comença quan hi ha una possibilitat real d'accés no autoritzat.
Vigo va detectar activitat anòmala compatible amb un intent d'atac i va activar mesures de reforç sense interrompre serveis ni signes d'exfiltració. El valor d'aquest cas no està en el dany, sinó en el senyal: seguiment, contenció i comunicació rigorosa abans que evolucioni l'atac. En administracions i empreses, la diferència entre “un intent” i “un buit” sol ser qüestió de temps, visibilitat i capacitat de resposta coordinada.
Itàlia va confirmar la neutralització dels intents coordinats de saturació de servidors vinculats a l'organització de l'esdeveniment, en un atac dirigit a la denegació de servei. Aquest tipus d'incidents mostra per què els grans esdeveniments funcionen com a infraestructures crítiques temporals: una fallada no només afecta els sistemes, afecta la reputació, la confiança i l'estabilitat operativa sota l'atenció mediàtica. La lliçó és clara: la disponibilitat és un actiu crític i s'ha de protegir amb capacitats de detecció i mitigació preparades abans del pic de l'exposició.
Espanya ha pujat al quart lloc d'Europa en ciberatacs dirigits al sector financer, un indicador que confirma la creixent pressió sobre un entorn altament digitalitzat i regulat. DDoS, intents d'intrusió, accessos no autoritzats i campanyes de ransomware amb múltiples extorsions pinten un escenari on l'impacte pot ser immediat: interrupcions del servei, pèrdua de confiança i conseqüències reguladores. El missatge és directe: la disponibilitat, la identitat i el control de riscos de tercers ja són prioritats empresarials.
A Apolo Cybersecurity, ajudem a les organitzacions a identificar i reduir aquests riscos abans que es materialitzin: reforç dels controls, anàlisi d'exposicions, detecció i resposta (SOC), i plans de continuïtat adaptats a l'impacte real.
Perquè protegir-se no és reaccionar quan passa: és limitar l'abast i estar preparat amb antelació.
Parla amb l'equip de Apolo Cybersecurity i repassa com reforçar la seguretat de la teva organització davant amenaces que ja estan afectant negocis i serveis essencials.
